tag:blogger.com,1999:blog-78048911968756301582024-03-13T21:47:56.625+01:00Des dels teus ullsPerquè quan la mirada canvia, tot canvia.Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.comBlogger65125tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-73325114330933081492012-10-11T01:15:00.000+02:002012-12-27T23:49:05.947+01:00<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbV8A5V8qnxQ-HvNfBIfLwXvrPJyxxfmoHcbYNS5i52hx-5TNTXjzNUoL3SECDDEE5inagYoLkGHFubX-Wcl57dIPH0zRcrhuvH4617f0kJXz41csR72Ltj1PxUbHxwekA-sDKZkpEpIVD/s1600/eva+y+la+serpiente-716949.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbV8A5V8qnxQ-HvNfBIfLwXvrPJyxxfmoHcbYNS5i52hx-5TNTXjzNUoL3SECDDEE5inagYoLkGHFubX-Wcl57dIPH0zRcrhuvH4617f0kJXz41csR72Ltj1PxUbHxwekA-sDKZkpEpIVD/s400/eva+y+la+serpiente-716949.jpg" width="400" /></a><i><br /></i></div>
<i></i><br />
<div style="text-align: center;">
<i><i>"Si (como afirma el griego en el Cratilo)</i></i></div>
<i>
<div style="text-align: center;">
<i>el nombre es arquetipo de la cosa</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>en las letras de 'rosa' está la rosa..."</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>J. L. Borges </i></div>
</i><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Fuiste la primera en habitar el mundo. Eras libre como nunca, como siempre, como hoy, dentro de ti. Ninguna jaula tenía los barrotes suficientemente oscuros para tu reclusión. Te posaste en mi ventana, y desde la copa del árbol me ofreciste una manzana... dorada, verde, roja, añil... y de su corazón nació mi casa, árbol del conocimiento donde me vivo y muero con cada uno de tus atardeceres.<br />
<div>
Transgrediste, con la humedad de la lluvia y el veneno dulce que esconde tu luz, el crecimiento de las semillas de las sombras . Serpe metamórfica que te creas recreándome, abandona la piel que te cubre. Desnúdate sin miedo del frío. Tú has alumbrado las sombras de mi caverna . Déjame a mí transfigurar tu sangre.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-64006752702706489572012-09-26T14:38:00.002+02:002012-09-26T17:10:16.593+02:00Llegó el otoño...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiju4_1U3IOxlMEG3TyOONazOxy4D_E1otNDbVqoYptwTjeWQRfbYlzsMtzx5Y32O0EteCsZ8juBr2T2gAXm5INWX3VkesMfBgaLo2NRuC9hBfSwy2tcvGCBvwBsa5mk9icwIfBh2we28tJ/s1600/fulles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="353" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiju4_1U3IOxlMEG3TyOONazOxy4D_E1otNDbVqoYptwTjeWQRfbYlzsMtzx5Y32O0EteCsZ8juBr2T2gAXm5INWX3VkesMfBgaLo2NRuC9hBfSwy2tcvGCBvwBsa5mk9icwIfBh2we28tJ/s640/fulles.jpg" width="640" /></a><br />
<br />
<br />
<div>
Voy a trasnochar todo el otoño para ver caer las hojas de una en una, visualizando todo el recorrido hasta llegar al suelo, tratando de llegar a comprender que no eras árbol de hoja perenne. No quiero talar las ramas. Necesito irme acostumbrando con el tiempo, amaneciendo cada día un poco con la muerte de la aurora.</div>
Después, cogeré cada una de las hojas y las destilaré con amor, como un licor precioso, para beberme, sorbo a sorbo y hasta la última gota, todo el apego a tu alma y a tu piel de terciopelo. Cuando caiga inconsciente en el abismo, esa pequeña muerte reforzará mi vida, pudiendo así olvidar, al fin, que no fue un sueño.<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/PtenL7GCa04?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br /></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-9366995931882239082012-09-26T00:41:00.000+02:002013-03-18T16:56:30.421+01:00Vienes y vas...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Vienes y vas por esa cuerda floja que nos une y nos limita. Cada noche que intento cortarla, amanezco a las pocas horas y se han doblado los pequeños hilos que la conformaban. No dejas que me vaya y sabes como retenerme. Conoces al milímetro cuales son los paisajes que me atrapan y sabes como atraer a las fuerzas telúricas para que nos reúnan aunque mi razón intente echarte una y otra vez. <br />
Llegas, te metes en mi cama sin oír ni juzgar nada de lo que hemos hablado ni de lo que pueda sentir por ti. Solo deseas decirme sin palabras, jugando con tus dedos, nuestros labios y mi piel, que estás, que ni un solo segundo has dejado de estar. Que no te da la gana de irte porque sabes que no quiero que lo hagas, aunque la razón y este sentido común mío tan impostado digan lo contrario. Y la vida vuelve a sonreír mientras que la razón se cabrea y trama nuevos planes para ganar la batalla.Los tres quieren ganar. Me estiran cuerpo, cabeza y corazón, tridisociándome de nuevo sin integración posible. O sí. Quien sabe. Solo caminar disfrutando del paisaje. Eso que es nada y es todo. Como tú.<br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif4G5aSawWU7Vn0f_Gp-lC7Qt64eaqY-U_ZgRPz4pTm9VyuTYy7aqNtn8DMazDX4-73VP5JR1DBNh8kcSGw89RUzk5EWj9t9JR7BHn03Dnq4w_N8jR1OCBnBja5aHMbtvikDXX__pkl_ep/s1600/MC_MC039_XL.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif4G5aSawWU7Vn0f_Gp-lC7Qt64eaqY-U_ZgRPz4pTm9VyuTYy7aqNtn8DMazDX4-73VP5JR1DBNh8kcSGw89RUzk5EWj9t9JR7BHn03Dnq4w_N8jR1OCBnBja5aHMbtvikDXX__pkl_ep/s400/MC_MC039_XL.JPG" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-2454399503476531582012-09-22T16:43:00.000+02:002012-09-22T17:04:19.272+02:00Por ellas... me voy...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0DO1ADmu9m5N6AiOk5zQ4zERLFa5lAUGRiD_FHvLSVpBmhnF_DVMOXswYeilQ-fdhvD4PeuF-mmUqG9kUq30Na7PH0-fO6NKfX88tYO1VbaOXGERKnYGzohpWGMkibSg4jjZS4W-id9YB/s1600/lloba+ferida.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="494" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0DO1ADmu9m5N6AiOk5zQ4zERLFa5lAUGRiD_FHvLSVpBmhnF_DVMOXswYeilQ-fdhvD4PeuF-mmUqG9kUq30Na7PH0-fO6NKfX88tYO1VbaOXGERKnYGzohpWGMkibSg4jjZS4W-id9YB/s640/lloba+ferida.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Han entrado en el refugio. Ellos, los cobardes. Han vaciado latas y latas de gasolina y ácido por la chimenea y han volado por los aires las paredes que habíamos logrado insonorizar con nuestra risa. Miro de reojo las cenizas y se me incendian los ojos. Lágrimas de lava volcánica me destruyen. Me siento dentro de una violación encadenada con excrementos y cristales rotos.</div>
<br />
Tengo que ser fuerte. Buscar un refugio nuevo para ellas, las niñas que conseguimos rescatar y a quienes debemos la vida. <br />
<br />
Las miro y están llagadas, casi sin piel. Tienen los huesos fuertes y no les importa tener que reconstruir su rostro, pero necesitan refugio. <br />
<br />
Ellos, los cobardes, juegan tranquilos a los naipes en su casita cómoda y cuidada. Todo en orden. Planeando una nueva estrategia para hacernos obedecer. Asco, vómito compulsivo y sangre... charcos y charcos de sangre que crepita. La loba está herida de muerte. Las risas de ellos han marchitado su aullidos. Ya no llora siquiera. Solo mira como va desangrándose poco a poco y sueña con un regazo donde poder descansar. <br />
<br />
Cuida tú de la loba y de las niñas. Déjame ir a buscar un refugio para todas, para curarlas, para reunirlas... a nuestra loba y a nuestras niñas, para poder ser nosotras... enteras.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/DceHEBGVfj4" width="560"></iframe></div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-23472149609238689622012-09-16T19:42:00.001+02:002012-09-16T19:42:21.969+02:00Desde tu-no-miedo<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
Fear is a lie. Cuando te despojas del miedo, en el momento en que rajas con tijeras y punzones el globo donde viven los espectros de tus sueños muertos, en ese preciso y precioso instante, se deshace la cera de todos los muñecos que, diabólicamente hieráticos y paralíticos, habían devorado cualquier ápice de luz. Y la cera empieza a resbalar hacia el suelo formando una enorme capa, protectora de baldosas rotas y arenas movedizas. En un momento, venciendo mi miedo desde tu-no-miedo, la cera se endurece de nuevo y debajo de nuestros pies hay un peldaño menos que subir.<div>
<br /><div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW5RNXEtz6Ftby0uFbD4Vt3LwAXFuGaax_WzBIfx2-eXRlXXc24RndWYVP71Te226bXOWjZOgGf5GISIvRfVJ9xkZK5qnxBOlf-kTqHpm8-8VfpmKIdEVebkJSp9iTwc_Kd0XJngyFveE9/s1600/elephantma.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW5RNXEtz6Ftby0uFbD4Vt3LwAXFuGaax_WzBIfx2-eXRlXXc24RndWYVP71Te226bXOWjZOgGf5GISIvRfVJ9xkZK5qnxBOlf-kTqHpm8-8VfpmKIdEVebkJSp9iTwc_Kd0XJngyFveE9/s640/elephantma.jpeg" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
Reflexiones a partir de un poema de Alicia G.</div>
<div>
<a href="http://www.aliciag.es/">http://www.aliciag.es/</a></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/qi2q1ea4FlA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-53095587908530272332012-09-16T02:29:00.001+02:002012-09-16T18:47:08.106+02:00A modo de bautizo naval...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhND3PhM2cNL5iURGrHUuawhX7fB-iigMmM4ebmdDYmoyzSRKEvh-gh73JIyNlsMKBx2UBBFPhyCKMCOg7QGL0ciPvrcIJspOFt1lv3Le_mEzsvqyWRt9Sycy9PR0WMYyib_5S7oznwxv2I/s1600/533406_3515851948784_271839340_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhND3PhM2cNL5iURGrHUuawhX7fB-iigMmM4ebmdDYmoyzSRKEvh-gh73JIyNlsMKBx2UBBFPhyCKMCOg7QGL0ciPvrcIJspOFt1lv3Le_mEzsvqyWRt9Sycy9PR0WMYyib_5S7oznwxv2I/s640/533406_3515851948784_271839340_n.jpg" width="502" /></a></div>
Descorchar una botella de champán. Desabrocharla desde la risa. Brochear de chocolate tu espalda con pelo de cola de loba. Descomprimir. Morder hasta sesgar la cuerda que nos ata y nos subyuga a magistrados ancestrales nuestros. ¿Arcontes que condenan?<br />
<div>
Voltereta. Pino. Puente. Puente. Puente... contigo. Así. Ya.<br />
<div>
¿Me bebes? ¿Con gas?</div>
<div>
Gas. Gas. Gas. Zas! Cortar todos los puntos neurálgicos enraizados aquí. ¿Dónde?</div>
<div>
Allí. Éter. Así sí. O no. Pequeños placeres fuera pistas.</div>
</div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-32918818339408263082012-09-11T00:59:00.000+02:002012-09-11T00:59:05.106+02:00Si mai t'enamoressis d'una sirena...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div>
<br /></div>
Si mai t'enamoressis d'una sirena, no la forcis mai a viure fora del mar per demostrar-te que t'estima. L'estaràs destruint i estaràs destruint l'amor que poguéssiu compartir. <div>
És dur enamorar-se d'una sirena, però encara ha de ser més dur veure que es mor al teu costat perquè no has estat capaç d'adonar-te que necessitava l'aigua i el contacte absolut amb altres sirenes per a poder viure en plenitud. No la converteixis en pedra pel simple fet de retenir-la al teu costat. Estima-la de debò... i neda amb ella les estones que puguis. La veuràs riure, jugar... ser sencera! I llavors t'adonaràs que has après a estimar de debò i ella sabrà que el teu amor és immens.<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh57d9_yymA-zw9q2SXOaxi44ERDjWyU6dwihauinFC7uUYrv7xyjhNwQcrjzLTKRzagOGrBh7IC2ee-HExmBO30PLk0cr_9eyNeu6NMKRSVQsCufmNBoGja4rtkKLzFxwSORSaJ7C7Dl9o/s1600/sirena-copenage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="612" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh57d9_yymA-zw9q2SXOaxi44ERDjWyU6dwihauinFC7uUYrv7xyjhNwQcrjzLTKRzagOGrBh7IC2ee-HExmBO30PLk0cr_9eyNeu6NMKRSVQsCufmNBoGja4rtkKLzFxwSORSaJ7C7Dl9o/s640/sirena-copenage.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<br /><div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-88103286649654385512012-09-10T16:26:00.001+02:002012-09-16T18:49:07.169+02:00Toma lo que pueda darte y quédate...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Te pienso. Y cuando no te pienso, se me piensa sola tu imagen desdibujada, tan apegada ahora a tu voz.<br />
<br />
<br />
<div>
¿Cómo no asustarte con mi miedo y mi torpeza? A ti, que surgida de la nada me pintas paisajes de luz donde las sombras se embellecen y abrazan a la niña escondida que me habita.<br />
Me ves. Lo sé. Tú. Refugio en el que vivo sin papeles, ni etiquetas ni pasado. No pases fugaz. Quédate. Toma lo que pueda darte y quédate. <br />
Me construyes. Me vivo. Soy entera... en ti.<br />
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifX-qMPgcxkEQX2ME4feLJiJ4yexhk-a4CIwTco68lH89uhZ2fKbJnSKigS_sxLYcQYVZYWkHzRjKY-AVjJjIEDoVxSQp-GF01qxXc04vXaZOO0Lt4x3VPTpqpBbTUUzKg8lJEo7WLJmh1/s1600/64508_11_21_2007_12_02_18_PM_-_dali.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="564" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifX-qMPgcxkEQX2ME4feLJiJ4yexhk-a4CIwTco68lH89uhZ2fKbJnSKigS_sxLYcQYVZYWkHzRjKY-AVjJjIEDoVxSQp-GF01qxXc04vXaZOO0Lt4x3VPTpqpBbTUUzKg8lJEo7WLJmh1/s640/64508_11_21_2007_12_02_18_PM_-_dali.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
</div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-66220107455063076012012-09-02T16:53:00.001+02:002012-09-16T20:45:26.008+02:00Somos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpamm3JaUq7m7p5WA4WtEnyHd4KPIBu47uLpJFID9E-3pr7iFx6LAfKrJCelxk3fxaBlAf-I6mlGgorCu9ehBbaComJUEZyqnBJUOLPUiQE8nP7FpMhaE8Z8V1SqIaVmNuFWvIhtBD0lhn/s1600/somos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="585" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpamm3JaUq7m7p5WA4WtEnyHd4KPIBu47uLpJFID9E-3pr7iFx6LAfKrJCelxk3fxaBlAf-I6mlGgorCu9ehBbaComJUEZyqnBJUOLPUiQE8nP7FpMhaE8Z8V1SqIaVmNuFWvIhtBD0lhn/s640/somos.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: left;"><span style="font-size: large;">Fuera del territorio comanche, siento en mi cuerpo deshacerse tu furia entre besos indigentes dados al aire en el país sin tierra, en un cielo sin suelo. </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">En el purgatorio eterno nuestra patria, ángeles semicaídos que ni infierno merecen, mas en nuestro abrazo se redime e integra el mejor de los mundos imaginados desde el lecho nupcial del pecado.</span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"> Fuera del territorio comanche, aceptando las migajas que nos deja el mundo ampuloso de lo cotidiano y real, somos.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/VAI6olJmLQc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-10658819263383268212012-08-29T02:08:00.001+02:002012-08-29T02:08:25.445+02:00El tramoista<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Un tramoista trist amb deliris de grandesa ha canviat els decorats. Sentint-se impotent de la bellesa i gelós de tanta vida naixent, procura extreure amb una xeringa qualsevol color. Es mou amunt i avall sabent-se amo del món on caminem.<br /><br />Ara els carrers són plens de fum de fàbrica on la realitat s'encapsula com el cafè i es beu a glopades matí, vespre i nit. El cel, encapotat de núvols feixucs i condensats d'absència gris, amenacen no ploure mai i privar-nos de la llum i la frescor de l'aigua. La música dissona i distorsiona el pensament, evocant estèrils records adolescents d'esperança vana... Un ciment pintat de verd emula l'herba dels prats i enganya les vaques ,convertint la pastura en mort. Els cucs dels ocells són les deixalles dels amors antics, indigestant qualsevol cant futur d’esperança i, el rossinyol, piula notes tristes a tothora.<br />Els poetes no fan versos ni els forners amassen pa. Les margarides s’esfullen en el dubte. La inèrcia ens arrossega els peus...<br />El tramoista trist es passeja amunt i avall amb les mans a les butxaques i no sap que, aquest món gris que crea des del seu minúscul camp de visió, serà l’únic quadre de la paret de casa seva i estarà obligat a veure’l a tothora fins que els vidres fumats de les seves ulleres arribin un dia a l’opacitat absoluta si no és capaç de canviar-les, algun dia, per unes ulleres de colors.<br /><br />El tramoista no sap que els decorats no fan els personatges ni la història. El tramoista no sap que la vida lluita per sobreviure i es metamorfosa si cal per poder existir. El tramoista no sap que els colors neixen de l'interior. El tramoista no sap que l'essència, de vegades, sap fer el mort per poder continuar existint malgrat aquesta realitat encapsulada, el fum, els núvols, la música, el ciment, el cant dels ocells, l'absència de poesia, la manca de pa, les margarides sense pètals... <br />El tramoista no sap que els decorats, només són els decorats.<div>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjniC3u54L6Yo2S3TqmMgBFxJzqmvwOlHgNL9Jd-3w18xS9cA8D3uKwIf7fc83OIs6vP-xD2SaMR3mZ90mg7pvXUVLydsEB7xv6VxnjWIhTjvOgD8p0IGSwg7GaPPBR_yh5ChKmK4MS6qus/s1600/185054_4124650827688_223103107_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjniC3u54L6Yo2S3TqmMgBFxJzqmvwOlHgNL9Jd-3w18xS9cA8D3uKwIf7fc83OIs6vP-xD2SaMR3mZ90mg7pvXUVLydsEB7xv6VxnjWIhTjvOgD8p0IGSwg7GaPPBR_yh5ChKmK4MS6qus/s640/185054_4124650827688_223103107_n.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-59790654445447756122012-08-19T12:49:00.001+02:002012-09-16T20:46:45.664+02:00<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Aquesta nit he vingut a buscar-te... No sabia si fer-ho pensant en què algú et podia trobar a faltar i no sóc ningú per fer-te fugir del món bonic en el que vius, no podia oferir-te res més que el meu vol. No sé fer res més que volar i és suspesa en l'infinit on em sento segura. Puc mantenir-me en aquest món on m'ha tocat viure i plantar de tant en tant els peus a terra gràcies al vol que m'ofereixen les meves ales apedaçades.<br />
De sobte, he descobert que no, que no et trobarien a faltar si raptava aquella part infinitessimal de tu mateixa que mai ningú no ha vist, sentit ni tingut.<br />
- Jo no tinc ales -, m'has dit. -Necessito tenir sempre els peus a terra, un pany a la porta i l'escalfor d'una llar.<br />
- No tinguis por i confia en mi-, t'he dit.<br />
Em miraves els ulls i sé que sabies que no calia tenir por. Has pujat al meu llom i hem volat cel amunt, per damunt de les estrelles. Quan ja érem tan lluny que només teníem els núvols decorant-nos el vol, has sentit que el vent et cremava les espatlles.<br />
- Para, para!<br />
Ens hem aturat al setè cel, damunt del tercer núvol, aquell que és de cotó de sucre.<br />
- Mira, m'he fer mal a les espatlles. No m'ho veig. Em dius si hi tinc ferida?<br />
Unes ales blanquíssimes han començat a treure el cap.<br />
- Ara cal que les utilitzis. De tu dependrà que s'atrofiïn i quedin només com un passat remot, o que es vagin desplegant al ritme que necessites fer sortides cap a les estrelles.<br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEituqG8cboybwCqT0HVxMXgIzij_pjd0uLN8A_YQnDizo5c3ZQVAOnLFltzFXpZgD6Y35gu6fls7PDJojYkr-XFXvZ14XXTysCzmy2JCJykBdbLYhlsSd9l1lqLAIgHBxuy75vGIW_ukvZE/s1600/IMG_0572.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEituqG8cboybwCqT0HVxMXgIzij_pjd0uLN8A_YQnDizo5c3ZQVAOnLFltzFXpZgD6Y35gu6fls7PDJojYkr-XFXvZ14XXTysCzmy2JCJykBdbLYhlsSd9l1lqLAIgHBxuy75vGIW_ukvZE/s640/IMG_0572.JPG" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-85647959357269239952012-08-18T03:14:00.001+02:002012-08-18T03:22:15.272+02:00Mirant-te i fosa en tu, amb tu i per a tu sense cap màscara...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"> </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"> Mirant-te i fosa en tu, amb tu i per a tu sense cap màscara, he descobert que les ànimes estan repartides a trossets per diferents cossos i, un dia, per bé o per mal, es reconeixen. I en aquest reconèixer-se sempre hi ha un punt de follia, dos de gosadia i tres de por. Si la follia i la gosadia sumen tres i són capaces de vèncer la por, aconseguiran reunir-se i germinar com a unitat no fragmentada, quedant per sempre més unides com a absolut, com la idea de Plató, perfecta, real i realitzable, única veritat que té tot l'Hades per poder existir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/bovT25akWSo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc un tros d'una altra ànima i l'he trobada. I quan la sento a prop, de sota dels meus peus tot comença a tremolar. Les arrels que sentia ben arrapades a la terra s'enfilen pel meu cos atrapant els cinc sentits cap a ella i, el desig, sobrer fins ara després de tants anys caminant aquest planeta, esclata en mil colors. Sento l'aigua, l'aire, la terra i el foc naixent de les meves entranyes com una font d'energia que brolla i s'encomana per on vaig. Com Alícia, entro en territori desconegut cada vegada que el verí de la seva proximitat em posseeix l'horitzó i no em deixa pensar en res... més que en fer un altre glop i que sigui el definitiu per alliberar-me d'una vegada de qui no he estat mai del tot, de qui ha estat només un trosset de mi mateixa. Gràcies E.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-55351490148236524882012-07-09T19:55:00.001+02:002012-09-16T18:50:59.019+02:00Atardecer<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
Atardecer de sangre cruda resbalando<br />
<br />
por el alma desnuda de sol.<br />
<br />
Tapiz solitario trenzado<br />
<br />
de lodo, añil y disparate<br />
<br />
colgados en pared satánico-virginal.<br />
<br />
Punzón avispal que me invade<br />
<br />
ciñéndome entre pared y desierto donde<br />
<br />
pasean los espectros de mis sueños muertos<br />
<br />
y, a bocajarro, mis sienes se disparan contra mí.<br />
<br />
Atardecer de sangre cruda resbalando<br />
<br />
por el vacío tan lleno de ti.</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-58794036120019521102012-07-09T13:31:00.002+02:002012-09-16T20:48:00.670+02:00Necessito el teu cos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<br /><br />Necessito el teu cos.<br /><br />Necessito cada plec de la teva pell per sentir que la llengua té una utilitat més unívoca que la parla..<br /><br />Necessito el teu cos.<br /><br />Des dels cabells fins la planta dels peus on hi ha tots i cadascun dels punts neuràlgics de les teves entranyes.<br /><br />Necessito enroscar la meva llengua com ho faria una serp per tot el tronc del teu arbre, resseguir cada nus de l'escorça i endinsar-m'hi fins el tot.<br />Necessito teu cos.<br />Sentir-te relliscar amb una lava roent creada del no res i aconseguir, amb el desig més visceral, alliberar-te del món de la culpa.<br />Necessito el teu cos.<br />Escoltar els teus sospirs convertir-se en gemecs, fins que, finalment, sigui un prec el que em demani que amb les mans comenci la festa de la vida.<br /><br /><br />
<div class="text_exposed_root text_exposed" style="display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px;">
<span class="text_exposed_show" style="display: inline;"><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH6FRA4HM-sb-h7oi45CH2GCyK19BaH2A3eDFVmv89jxQsnXq7VTjB3m-9eDII2PgbvDQdeFaTqz6paQORKx_SFScKHUTQGoM1EkdccSJqr2WV9iZ_HHheOd79kJn3ch12gjKKlEmN_5mo/s1600/Arbol_serpiente_y_mujer.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH6FRA4HM-sb-h7oi45CH2GCyK19BaH2A3eDFVmv89jxQsnXq7VTjB3m-9eDII2PgbvDQdeFaTqz6paQORKx_SFScKHUTQGoM1EkdccSJqr2WV9iZ_HHheOd79kJn3ch12gjKKlEmN_5mo/s640/Arbol_serpiente_y_mujer.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="text_exposed_root text_exposed" style="display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px;">
<span class="text_exposed_show" style="display: inline;"><br /></span></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-74237249770897487682012-07-08T14:14:00.000+02:002012-07-08T14:14:00.911+02:00De vegades ser valent...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
De vegades, ser valent, significa retirar-se a temps. De vegades, ser valent, vol dir fugir i començar a córrer, córrer de tu mateix, córrer fins ser ben lluny, de tu i d'aquestes onades enormes i salades que veus indomables. De vegades ser valent significa conduir el timó d'un vaixell contra el mar que sents que va entrant en el seu interior. De vegades ser valent vol dir lluitar contra tu mateix i enganyar-te, i enganyar a qui més estimes per amor mateix, a ell, a ella, perquè creus en l'amor, creus en el seu i te'ls estimes i ets valent, i malgrat que saps que hi deixaràs la vida perquè faràs renúncia absoluta a la vida i el somni, segueixes conduint el timó del vaixell. De vegades ser valent, contra tot el que diuen els savis semi-profans, és deixar de lluitar pel teu somni perquè el seu somni és també una mica el teu, i si ells guanyen i són feliços, tu, una mica també guanyes i ets feliç.<div>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/2GBqXT2fwbQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-17424762356741443342012-07-08T05:17:00.000+02:002012-07-08T05:17:16.246+02:00A la meva cuca de llum...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRCB4Wb1D7hZLHwfX18-HA0zMkYBmUuoYQn7Lk_quG0Z7ZZairrMAyxAVogjyd0erCHFK9-1Fy7hUTzblUYqynfEBM6UJHw9PEiw67Q8T52exXjLBfIi9ie5v3oPJnyLujkvO1Gzv4Wpcr/s1600/n740802218_1485497_2974.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRCB4Wb1D7hZLHwfX18-HA0zMkYBmUuoYQn7Lk_quG0Z7ZZairrMAyxAVogjyd0erCHFK9-1Fy7hUTzblUYqynfEBM6UJHw9PEiw67Q8T52exXjLBfIi9ie5v3oPJnyLujkvO1Gzv4Wpcr/s640/n740802218_1485497_2974.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
T'has convertit en cuca de llum que em guia el camí de retorn cap a casa, cap a mi, després de molt i molt de temps d'exili.<br />
Em desconec el cos i la mirada, però em retrobo de l'abans d'ahir amb somnis, amb passions... M'has alliberat d'una maledicció que m'ha fet dormir anys i anys a les fosques, d'esquena al mirall, negant-me la vida.<br />
I totes les que han anat naixent per tal que pogués sobreviure ni que fos una part de mi mateixa són, ara, amb tu, ballant la dansa de la vida des d'una nova naixença, sense por, sense misteris, sense amagatalls, amb la transparència, la innocència i la vulnerabilitat inherent en qualsevol camí iniciàtic des de l'errància..<br />
M'és igual d'on venim, on som i cap on anem. Només vull seguir despertant d'aquesta manera tan dolça al teu costat, seguir naixent als teus braços sense témer cap demà ni necessitar res més que l'ara, sentint que cada vegada que em fas una carícia o un bes, de les espatlles es van també desemmandrint les ales.<br />
Gràcies per ser cuca de llum en el meu camí!<br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/X45kSRFGH-M?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white;">
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
</div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-90298822537423532652012-06-30T10:38:00.000+02:002012-06-30T10:38:26.409+02:00De blanc i negre...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
De vegades ets el blanc i el negre. No perquè et manquin els colors, que el blanc és ben blanc i el negre és ben negre. De vegades et transformes en el negatiu d'una fotografia preciosa i ets capaç d'integrar la màxima puresa d'una verge incòlume dins el teu món atrapat pel costat fosc d'una existència que et desterra i t'exilia de tu, i jo et persegueixo per tots i cadascun dels teus exilis com una ombra... essent-hi sempre secretament, amagant-me per no torbar el teu viatge.<br /> De vegades, però, essent el blanc més blanc i el negre més negre, se t'esqueixa el pit de tant com tiben tots dos colors. Quan ja no pots més, quan et sembla que t'estriparàs de cap a peus, el blanc i el negre es fonen i et pinten d'un gris temut. I se t'instal·la un dia i un altre i va tenyint de melangia el record de la vida.És llavors quan crides de nou al blanc... i al negre. I tornes a desitjar sentir que vibren tots dos i et desperten, com a Llàtzer, despullant-te novament de la mortalla grisa.<br /> Vols ser el blanc quan et sents el negre. Vols ser el negre quan et sents el blanc. I tots dos junts ballen desacompassant-te, disharmònics i dissonants, un ball que va desintegrant-te per dins.<br /> I jo, quan ets el blanc, el negre o el gris, t'acompanyo a l'Hades i m'abraço al teu estat incorpori i fem l'amor amb els fantasmes de les nostres nits, mirant d'aconseguir que la sang sigui capaç de pintar de vermell els seus llençols.<div>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbIYCkOtn2fvwcIromnwdt6DPudGznCA7sriqEqyqDXX_wuQpd2fONmMIKsI6ISTnNnvv7H1-VgJWXbSUU9sjbrIYgNIts3jAuHRfFJ6Q-g05MSUsMEXIiy-VQ_z8LA1SYAI2JzVru9at1/s1600/Abra%C3%A7ada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbIYCkOtn2fvwcIromnwdt6DPudGznCA7sriqEqyqDXX_wuQpd2fONmMIKsI6ISTnNnvv7H1-VgJWXbSUU9sjbrIYgNIts3jAuHRfFJ6Q-g05MSUsMEXIiy-VQ_z8LA1SYAI2JzVru9at1/s640/Abra%C3%A7ada.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-81246420223397486382012-05-22T22:34:00.000+02:002012-05-22T22:34:14.733+02:00De vermell...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
De vegades ets el color vermell. </div>
<div style="text-align: center;">
Quan et deixes anar amb els ulls closos, quan no tens por de la passió roent ni de la rapidesa dels batecs del cor.</div>
<div style="text-align: center;">
De vegades sents la sang circular per dins les venes i segueixes l'impuls que t'ofereix la vida. Alliberes l'energia de la letargia de la rutina i tens pressa per viure. Tot i ràpid. Una vegada, una altra... Encara que cremi. Encara que deixi ferida.</div>
<div style="text-align: center;">
De vegades ets el carmesí. I sents que véns de Mart amb la mirada encesa i un tro a la veu. I ets capaç de ballar damunt la barra d'un bar i de besar tots i cadascun dels llavis que atreus amb la vida que respira la teva sang. Com un poltre desbocat et sents el cos i l'ànima encesa al galop de la vida.</div>
<div style="text-align: center;">
De vegades se t'inflamen els ulls i se t'arrapa el foc a la pell encenent el desig de qui et veu.</div>
<div style="text-align: center;">
I quan ets de roig carmí el teu bes m'encén els llavis.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgMrKyYulqPaYevSfSFw8XI__BmZekbbFyG9Nkkn5I5AvDNjPTcEXDrM-FLI2tMYT37AEF6KHUQHHMuFrO2A8vH56hkx8rmFg6IloFqfims9Kv0MjPkIvQZOnRkc6fLMH-jHESqPZrHI8z/s1600/9934051945909876.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgMrKyYulqPaYevSfSFw8XI__BmZekbbFyG9Nkkn5I5AvDNjPTcEXDrM-FLI2tMYT37AEF6KHUQHHMuFrO2A8vH56hkx8rmFg6IloFqfims9Kv0MjPkIvQZOnRkc6fLMH-jHESqPZrHI8z/s640/9934051945909876.jpg" width="507" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-51885476818514296072012-05-21T00:23:00.000+02:002012-05-21T22:59:50.446+02:00Ombres...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
S'ha fet de nit i, com sempre, les ombres juguen a fet i amagar a les parets blanques de casa...</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Tothom dorm...Només el respirar profund i els somnis secrets de cadascú vetllen les ombres...</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I elles s'instal·len sempre en el temut i solitari silenci de la nit...</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHZ5IM8WL8I7AmcBK3th57HPwxmcGi6_-2c2kE6do6h-cg63JCma5xPDphyphenhyphenM_DpEd3IW_79Kj-knHm5ty8OJ32Lv48FBi3RGdCpMBzZFKKMrVnEwz86XPLaTOkUsef1wUSCRSsswrleb1H/s1600/554723_390101264364872_308529882522011_1060243_119011306_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHZ5IM8WL8I7AmcBK3th57HPwxmcGi6_-2c2kE6do6h-cg63JCma5xPDphyphenhyphenM_DpEd3IW_79Kj-knHm5ty8OJ32Lv48FBi3RGdCpMBzZFKKMrVnEwz86XPLaTOkUsef1wUSCRSsswrleb1H/s400/554723_390101264364872_308529882522011_1060243_119011306_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-65288081710362479542012-05-19T16:08:00.002+02:002012-05-21T23:03:25.807+02:00De vegades ets el verd...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
De vegades ets el verd.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Quan oblides la tristesa i deixes que l'olor de l'herba fresca se t'escampi pels sentits, sense temors de tu, ni de mi... </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
De vegades el verd torna a omplir-te d'esperança la mirada, que transmuta el color i et reconnecta amb la terra. És llavors quan la veu no et tremola.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Des del verd ets capaç d'enlairar-te fins la copa de l'arbre de fulla perenne, i allà tu també t'immortalitzes.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Quan fins i tot l'ànima se't pinta de verd, les arracades de maragdes de la mare et coronen al centre d'un paradís que mai no ha estat perdut perquè el reconeixes viu dins del teu cor. I sents l'olor de l'olivera que et du la pau i de les llimes que et calmen la set... Fins i tot en les granotes més verdes hi retrobes l'eco del teu jo, en el seu salt alegre de llibertat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I quan ets de color verd, la nostra abraçada s'enllaça amb l'esperança de l'eternitat.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI-QfVbA0BHu95kGBQ2M1YL0XBwTV9rKUwQaES_Eao-3bGz0wTPzGJx78y7tCwz4P7hDwn_bG96iIl8XyXYaYjlR4UtkwC9AfC5mTgSDIKebWgdx_yvXuzzNR2GfjE8bYD034be9Le3hRf/s1600/abra%C3%A7ada+verda.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI-QfVbA0BHu95kGBQ2M1YL0XBwTV9rKUwQaES_Eao-3bGz0wTPzGJx78y7tCwz4P7hDwn_bG96iIl8XyXYaYjlR4UtkwC9AfC5mTgSDIKebWgdx_yvXuzzNR2GfjE8bYD034be9Le3hRf/s1600/abra%C3%A7ada+verda.gif" /></a></div>
<div>
<br /></div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-2119383261637595262012-05-17T19:20:00.001+02:002012-05-21T22:54:23.100+02:00T'anomeno tristesa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
"El record és l'únic paradís del qual no podem ser expulsats.<br />
Johann Paul Friedrich Richter"<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-left: 112.2pt; text-align: center; text-indent: -112.2pt;">
<span style="font-size: medium;"><span style="line-height: 27px;"><b><br /></b></span></span><br />
<div style="line-height: 150%;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">T’anomeno tristesa<o:p></o:p></span></b></div>
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-align: center; text-indent: -112.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> T’anomeno tristesa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> i potser ets una
dolça<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> claror d’infant<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> que encara
m’acompanya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> T’anomeno record<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> i potser ets un
paisatge<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> que ja neix somiat<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> i sóc jo qui
m’esfullo,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> verd d’aquells
arbres,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> consol del primer
amor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> Tan fàcil és morir<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> com adormir-se a
l’alba<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> amb pluja i llum</span><span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> a
dins<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="EN-US" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> </span><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">ara que començàvem<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> a mirar-nos als
ulls.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"> Joan Vergés</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 112.2pt; text-indent: -112.2pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
</div>
Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-60790869193755511482012-05-16T18:02:00.000+02:002012-05-21T23:01:29.389+02:00Ets de color blau...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;">Ets de color blau. I aquest color blau se m'emporta a cada segon cap a l'infinit. Amb tu res no és finit... com el mar, com el cel... Ni estàtic. Ni definit. Ets aigua fresca que dorm en el núvol que la reté per quan el sol hagi escalfat massa la terra..</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;">És nen el mar. O és la mar? És nen el cel? O és la capa celestial? </span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;">Amb tu tot és blau. </span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;">I aquesta blavor crea un paisatge desconegut, sense confins ni dreceres... tot és camí frondós, aventura difuminada on l'inconscient col·lectiu pot emergir sense la raó, ni l'ortodòxia, ni la presó del cos arrelat i encadenat. En tu i amb tu tot és circular, no hi ha cruïlles.</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;">Veus l'infinit dins el blau de la nostra abraçada?</span></i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz0KOufRTIA5vrKP1JtDa4hct1yEZiiYyoJYVwoB5kxc2kKHtZIKUMK1_gXsundzy0HciEOYQzf18RMBqbcOeMwsII-SmECyJnivhg8yNBaZcOFKGoqyh9RJXFQMKPTgMFCZNB4gOCsaQ8/s1600/581730_4090333141585_1380445550_33780508_354712090_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz0KOufRTIA5vrKP1JtDa4hct1yEZiiYyoJYVwoB5kxc2kKHtZIKUMK1_gXsundzy0HciEOYQzf18RMBqbcOeMwsII-SmECyJnivhg8yNBaZcOFKGoqyh9RJXFQMKPTgMFCZNB4gOCsaQ8/s640/581730_4090333141585_1380445550_33780508_354712090_n.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-47297421278664559092012-05-14T14:56:00.000+02:002012-05-21T23:04:04.519+02:00Wordless... my silence is your voice. Your silence is my voice.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1V7ZI1e5lzhxlGYaXgEk4c78P621sDVcNrooPSR5HV80QMM-md5JjttthFMWJP5zOqq_2WyN_h5ZsVWB_EfIs1Revq7hZoG4gfcPCMyfw8v2tiF-Tln6Wr92fIdejXLRdVHbd2zFW1nL1/s1600/576297_3496767851006_1025883900_3321357_202766010_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1V7ZI1e5lzhxlGYaXgEk4c78P621sDVcNrooPSR5HV80QMM-md5JjttthFMWJP5zOqq_2WyN_h5ZsVWB_EfIs1Revq7hZoG4gfcPCMyfw8v2tiF-Tln6Wr92fIdejXLRdVHbd2zFW1nL1/s320/576297_3496767851006_1025883900_3321357_202766010_n.jpg" width="320" /></a>Somebody once asked me. ‘How much do you love me?' <br />
I said, ‘This much,' <br />
And stretched out my arms as far as they would go. <br />
'Is that all?' they said. <br />
So I stretched further, expanding my chest and reaching as far as I could. <br />
But still this wasn't enough for them. <br />
Once again I stretched, <br />
This time so far back that my knuckles met behind me. <br />
At this point my skin began to split, <br />
My ribs began to crack, <br />
My chest tore open, <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object height="132" style="clear: right; float: right;" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=cd0878b" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></div>
My heart burst out<br />
And fell to the floor. <br />
We both looked at it as it became cooler and cooler <br />
And more still and more still <br />
Until finally it was cold and dead. <br />
Then a crowd of strangers appeared <br />
And one by one they approached. <br />
But because they didn't recognise my heart <br />
They trampled over the it. <br />
I have learnt from this <br />
Never to show somebody how much I love them.<br />
Aiden Shaw<br />
_________________________<br />
Una vegada qualcú em va demanar: “Com m'estimes de molt?”.<br />
Jo vaig dir: “Així”,<br />
i vaig obrir els braços tant com vaig poder.<br />
“Tan poc?”, em va dir.<br />
Així que vaig obrir encara més els braços, tibant el pit<br />
per abraçar l'espai més gran que podia.<br />
Però encara no ho va trobar prou.<br />
Així que vaig obrir encara més els braços,<br />
tant que els nusos dels dits es tocaren per darrere.<br />
En aquell moment la pell se’m començà a esqueixar,<br />
les costelles començaren a trencar-se’m,<br />
el pit se'm va badar,<br />
el cor em va sortir disparat<br />
i va caure en terra.<br />
Tots dos el miràrem que s'anava refredant cada vegada més<br />
i que cada vegada més s'anava quedant quiet,<br />
fins que, finalment, va ser fred i mort.<br />
Aleshores, una multitud d'estranys va comparèixer<br />
i d'un en un s'anaren acostant.<br />
Però, com que no reconeixien el meu cor,<br />
el trepitjaren.<br />
D'aquesta manera vaig aprendre<br />
a no mostrar pus mai a ningú com l'estim de molt.<br />
<br />
Aiden SHAW: «Una vegada qualcú em va demanar...» [«Somebody once asked me...»]. Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol. A: S'Esclop (Palma) núm. 32 (març-abril 2007), p. 24-25.<br />
<br /></div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-61752438722546031672012-05-14T09:34:00.001+02:002012-05-14T09:35:13.718+02:00Desesperació...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
Tot és gris... No hi ha besada, ni somni, ni esperança. Els ulls se m'han cobert de boira. Enyor de futur, d'un futur castrat per l'ambivalència, la por i la desconfiança. El temps que passa s'encarrega de tallar de soca-rel qualsevol pensament de transcendir la mirada. Desert erràtic. Sempre. Des del mai. L'error és repetit... Infravalorar la por de l'altre, por de mi, por de la vida.</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhKGy-4rWt-TDNvNsVeM2sFLPuD6MxC4RY2ZP21DV2Ei-edwgrAg6Y02eCGLeJvK3CZu71aGLkLB4LHVLZNzrzjCksHgZ7OA2OtXV3kJgVvL0bGmPvGalAelQuGPNPwODfsPXpfRSzYqyK/s1600/36417_1353508039051_1271919233_31043857_494544_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhKGy-4rWt-TDNvNsVeM2sFLPuD6MxC4RY2ZP21DV2Ei-edwgrAg6Y02eCGLeJvK3CZu71aGLkLB4LHVLZNzrzjCksHgZ7OA2OtXV3kJgVvL0bGmPvGalAelQuGPNPwODfsPXpfRSzYqyK/s640/36417_1353508039051_1271919233_31043857_494544_n.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br /></div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7804891196875630158.post-35930742639744810602012-05-14T00:35:00.000+02:002012-05-21T23:05:49.200+02:00Tempus fugit<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span style="color: #cc0000;">Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus singula dum capti cincumvectamur amore. Virgili</span><br /><span style="color: purple;">Mentrestant fuig, fuig el temps irremeiablement mentre nosaltres arribem tard, atrapats per l’amor envers els detalls.</span></span><br />
<div>
<span style="text-align: center;"><br /></span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">Encara escoltes música quan l'amor es mor,</span><br />
<div>
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,<br />
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre<br />
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu<br />
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.<br />
Les llums s'apaguen i van tancant les portes,<br />
també els ponts, les cases i les autopistes,<br />
la memòria gravitant abocant entranyes<br />
esperant el vespre en una ciutat lentíssima<br />
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.<br />
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,<br />
i crec que he d'escriure, quedar-me despert,<br />
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible<br />
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,<br />
mentre trobe les claus de casa a la butxaca, </div>
<div>
mentre prove de respirar i la solitud m'ofega,<br />
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Salvador Iborra Mallol</div>
</div>
<div>
<span style="color: purple;"><i><br /></i></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: left;">Música per escoltar amb els altaveus al màxim!</span><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/XMbvcp480Y4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>Monthttp://www.blogger.com/profile/03648995722327279252noreply@blogger.com0