M'estimo l'horta escanyolidaque de la fàbrica es ressent,i em plau voltar la meva vidad'aquest paisatge indiferent.I em plau l'estona virolada:gent d'amanida i berenar.Una donzella espitregadai una cançó que fa plorar.I l'home humil que a l'aire ensenyaun front valent i un ull esclau,i va amb la gorra i l'espardenyai el farcellet i el vestit blau.Aquí jo veig que el món se m'obrefred i terrible com la mort.I és tan mesquina i és tan pobrala campaneta del meu cor!Dels llagoters fuig la corruai en el meu rostre no hi ha veli em puc mirar l'ànima nuasense cap mica de recel.Estimo l'horta desolada;el presseguer ensopit que es mor,i l'arengada platejada,porró de sang, tomàquet d'or.Jo vaig seguint la vostra dèria,homes estranys de bones dents,que tornareu a la misèriauna miqueta més contents!Durin els mals, durin les penes,llàgrima, rosa, perla i bes.Duri aquest cor i aquestes venes,duri aquest ull que no veu res.Vestit encès que el goig estripa,dansa per mi! Home lleial,vine, fumem la nostra pipadamunt de l'herba virginal.Digue'm les vives meravellesdel teu treball, del teu turment.Sota el concert de les estrelles,anem fumant tranquil.lament.
Josep Maria de Sagarra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I des de la teva mirada... Tu què veus?