Wordless... my silence is your voice. Your silence is my voice.

Somebody once asked me. ‘How much do you love me?'
I said, ‘This much,'
And stretched out my arms as far as they would go.
'Is that all?' they said.
So I stretched further, expanding my chest and reaching as far as I could.
But still this wasn't enough for them.
Once again I stretched,
This time so far back that my knuckles met behind me.
At this point my skin began to split,
My ribs began to crack,
My chest tore open,
My heart burst out
And fell to the floor.
We both looked at it as it became cooler and cooler
And more still and more still
Until finally it was cold and dead.
Then a crowd of strangers appeared
And one by one they approached.
But because they didn't recognise my heart
They trampled over the it.
I have learnt from this
Never to show somebody how much I love them.
Aiden Shaw
_________________________
Una vegada qualcú em va demanar: “Com m'estimes de molt?”.
Jo vaig dir: “Així”,
i vaig obrir els braços tant com vaig poder.
“Tan poc?”, em va dir.
Així que vaig obrir encara més els braços, tibant el pit
per abraçar l'espai més gran que podia.
Però encara no ho va trobar prou.
Així que vaig obrir encara més els braços,
tant que els nusos dels dits es tocaren per darrere.
En aquell moment la pell se’m començà a esqueixar,
les costelles començaren a trencar-se’m,
el pit se'm va badar,
el cor em va sortir disparat
i va caure en terra.
Tots dos el miràrem que s'anava refredant cada vegada més
i que cada vegada més s'anava quedant quiet,
fins que, finalment, va ser fred i mort.
Aleshores, una multitud d'estranys va comparèixer
i d'un en un s'anaren acostant.
Però, com que no reconeixien el meu cor,
el trepitjaren.
D'aquesta manera vaig aprendre
a no mostrar pus mai a ningú com l'estim de molt.

Aiden SHAW: «Una vegada qualcú em va demanar...» [«Somebody once asked me...»]. Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol. A: S'Esclop (Palma) núm. 32 (març-abril 2007), p. 24-25.

Desesperació...

Tot és gris... No hi ha besada, ni somni, ni esperança. Els ulls se m'han cobert de boira. Enyor de futur, d'un futur castrat per l'ambivalència, la por i la desconfiança.  El temps que passa s'encarrega de tallar de soca-rel qualsevol pensament de transcendir la mirada. Desert erràtic. Sempre. Des del mai. L'error és repetit... Infravalorar la por de l'altre, por de mi, por de la vida.




Tempus fugit

Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus singula dum capti cincumvectamur amore. Virgili
Mentrestant fuig, fuig el temps irremeiablement mentre nosaltres arribem tard, atrapats per l’amor envers els detalls.


Encara escoltes música quan l'amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s'apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d'escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca, 
mentre prove de respirar i la solitud m'ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.

Salvador Iborra Mallol


Música per escoltar amb els altaveus al màxim!

La meva música...