De vegades ets el verd...

De vegades ets el verd.

Quan oblides la tristesa i deixes que l'olor de l'herba fresca se t'escampi pels sentits, sense temors de tu, ni de mi...

De vegades el verd torna a omplir-te d'esperança la mirada, que transmuta el color i et reconnecta amb la terra. És llavors quan la veu no et tremola.

Des del verd ets capaç d'enlairar-te fins la copa de l'arbre de fulla perenne, i allà tu també t'immortalitzes.

Quan fins i tot l'ànima se't pinta de verd, les arracades de maragdes de la mare et coronen al centre d'un paradís que mai no ha estat perdut perquè el reconeixes viu dins del teu cor. I sents l'olor de l'olivera que et du la pau i de les llimes que et calmen la set... Fins i tot en les granotes més verdes hi retrobes l'eco del teu jo, en el seu salt alegre de llibertat.

I quan ets de color verd, la nostra abraçada s'enllaça amb l'esperança de l'eternitat.


La meva música...