El viatge continua...



Obre els ulls i deixa que el tren avanci per on li plagui... Ell ja sap quins són els teus paisatges. Gaudeix del viatge i connecta't de nou amb el verd de la fulla perenne que sempre has tingut a dins del cor...


Per tu retorno...

Per tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.

Retorno en tu, per tu, a l'espai cec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.

Per tu retorno d'un exili vell,
refugi contra tu, des d'on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.

Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc.

Maria Mercè Marçal

Au companys alcem els vasos, plens de joia i de bullici!


Desposseiré de mi l'ombra impenitent que em mena
per camins de marbre i glaç dormint al ras.
No ha estat vida? Ha estat sempre una condemna?
S' ha amagat a dins la lluna, el meu esclat?
Si és reclòs vull que surti amb les estrelles
i que baixi fins a fer-se el meu amic.
vull entendre'l, descosir-me les parpelles
per mirar sense vergonya cap desig.
I si mai trobo plaent la teva esquena
o el somriure d'una tarda em fa embogir,
deixa'm ser, trenca amb mi aquesta cadena,
celebrem la vida nova amb un bon vi.

Si és que tens el cor malalt d'amor i el cap malalt de món

Avui el vent ha dut fins a mi una abraçada trista, feta de fum i de silenci. He mirat amunt i he vist els voltors planejant sobre la meva testa. Ai las! No saben que l'amor és alquímia i transmuta fins i tot l'essència de les coses. He rebut l'abraçada i l'he enllaçat. Els voltors em miraven fixament esperant esclatar a riure quan jo m'adonés que era feta de fum i de silenci. Esperaven el meu plor impotent en sentir l'absència dels teus somnis..Però l'abraçada venia acompanyada d'una ombra.
He tancat els ulls i he mirat de recordar el primer encontre. I amb els ulls closos del pensament t'he despullat d'ombra, d'enyor i de silenci.I també amb els ulls closos he arribat fins a tu per aquell camí tan fi tan fi que no va enlloc ni és a tothora.
Quan hem obert els ulls, els voltors ja no hi eren. Confiat, has pogut adormir-te sense por. T'he fet un petó al front i t'he vetllat el son fins que els primers raigs de sol desterraven la lluna, que ja s'empetitia per les escletxes.Llavors, amagada darrere els vidres entelats del teu finestró, he vist com ja no et semblava tan difícil un poc de llum...
Mira que el temps passa i tanmateix...


La meva música...