Au companys alcem els vasos, plens de joia i de bullici!

Desposseiré de mi l'ombra impenitent que em mena

per camins de marbre i glaç dormint al ras.

No ha estat vida? Ha estat sempre una condemna?

S' ha amagat a dins la lluna, el meu esclat?

Si és reclòs vull que surti amb les estrelles

i que baixi fins a fer-se el meu amic.

vull entendre'l, descosir-me les parpelles

per mirar sense vergonya cap desig.

I si mai trobo plaent la teva esquena

o el somriure d'una tarda em fa embogir,

deixa'm ser, trenca amb mi aquesta cadena,

celebrem la vida nova amb un bon vi.