De vermell...

De vegades ets el color vermell. 
Quan et deixes anar amb els ulls closos, quan no tens por de la passió roent ni de la rapidesa dels batecs del cor.
De vegades sents la sang circular per dins les venes i segueixes l'impuls que t'ofereix la vida. Alliberes l'energia de la letargia de la rutina i tens pressa per viure. Tot i ràpid. Una vegada, una altra... Encara que cremi. Encara que deixi ferida.
De vegades ets el carmesí. I sents que véns de Mart amb la mirada encesa i un tro a la veu. I ets capaç de ballar damunt la barra d'un bar i de besar tots i cadascun dels llavis que atreus amb la vida que respira la teva sang. Com un poltre desbocat et sents el cos i l'ànima encesa al galop de la vida.
De vegades se t'inflamen els ulls i se t'arrapa el foc a la pell encenent el desig de qui et veu.
I quan ets de roig carmí el teu bes m'encén els llavis.


La meva música...