Mirant-te i fosa en tu, amb tu i per a tu sense cap màscara...

  
   Mirant-te i fosa en tu, amb tu i per a tu sense cap màscara, he descobert que les ànimes estan repartides a trossets per diferents cossos i, un dia, per bé o per mal, es reconeixen. I en aquest reconèixer-se sempre hi ha un punt de follia, dos de gosadia i tres de por. Si la follia i la gosadia sumen tres i són capaces de vèncer la por, aconseguiran reunir-se i germinar com a unitat no fragmentada, quedant per sempre més unides com a absolut, com la idea de Plató, perfecta, real i realitzable, única veritat que té tot l'Hades per poder existir.





  Sóc un tros d'una altra ànima i l'he trobada. I quan la sento a prop, de sota dels meus peus tot comença a tremolar. Les arrels que sentia ben arrapades a la terra s'enfilen pel meu cos atrapant els cinc sentits cap a ella i, el desig, sobrer fins ara després de tants anys caminant aquest planeta, esclata en mil colors. Sento l'aigua, l'aire, la terra i el foc naixent de les meves entranyes com una font d'energia que brolla i s'encomana per on vaig. Com Alícia, entro en territori desconegut cada vegada que el verí de la seva proximitat em posseeix l'horitzó i no em deixa pensar en res... més que en fer un altre glop i que sigui el definitiu per alliberar-me d'una vegada de qui no he estat mai del tot, de qui ha estat només un trosset de mi mateixa. Gràcies E.


La meva música...