Atardecer


Atardecer de sangre cruda resbalando

por el alma desnuda de sol.

Tapiz solitario trenzado

de lodo, añil y disparate

colgados en pared satánico-virginal.

Punzón avispal que me invade

ciñéndome entre pared y desierto donde

pasean los espectros de mis sueños muertos

y, a bocajarro, mis sienes se disparan contra mí.

Atardecer de sangre cruda resbalando

por el vacío tan lleno de ti.

Necessito el teu cos




Necessito el teu cos.

Necessito cada plec de la teva pell per sentir que la llengua té una utilitat més unívoca que la parla..

Necessito el teu cos.

Des dels cabells fins la planta dels peus on hi ha tots i cadascun dels punts neuràlgics de les teves entranyes.

Necessito enroscar la meva llengua com ho faria una serp per tot el tronc del teu arbre, resseguir cada nus de l'escorça i endinsar-m'hi fins el tot.
Necessito teu cos.
Sentir-te relliscar amb una lava roent creada del no res i aconseguir, amb el desig més visceral, alliberar-te del món de la culpa.
Necessito el teu cos.
Escoltar els teus sospirs convertir-se en gemecs, fins que, finalment, sigui un prec el que em demani que amb les mans comenci la festa de la vida.






De vegades ser valent...

  De vegades, ser valent, significa retirar-se a temps. De vegades, ser valent, vol dir fugir i començar a córrer, córrer de tu mateix, córrer fins ser ben lluny, de tu i d'aquestes onades enormes i salades que veus indomables. De vegades ser valent significa conduir el timó d'un vaixell contra el mar que sents que va entrant en el seu interior. De vegades ser valent vol dir lluitar contra tu mateix i enganyar-te, i enganyar a qui més estimes per amor mateix, a ell, a ella, perquè creus en l'amor, creus en el seu i te'ls estimes i ets valent, i malgrat que saps que hi deixaràs la vida perquè faràs renúncia absoluta a la vida i el somni, segueixes conduint el timó del vaixell. De vegades ser valent, contra tot el que diuen els savis semi-profans, és deixar de lluitar pel teu somni perquè el seu somni és també una mica el teu, i si ells guanyen i són feliços, tu, una mica també guanyes i ets feliç.


A la meva cuca de llum...



T'has convertit en cuca de llum que em guia el camí de retorn cap a casa, cap a mi, després de molt i molt de temps d'exili.
Em desconec el cos i la mirada, però em retrobo de l'abans d'ahir amb somnis, amb passions... M'has alliberat d'una maledicció que m'ha fet dormir anys i anys a les fosques, d'esquena al mirall, negant-me la vida.
I totes les que han anat naixent per tal que pogués sobreviure ni que fos una part de mi mateixa són, ara, amb tu, ballant la dansa de la vida des d'una nova naixença, sense por, sense misteris, sense amagatalls, amb la transparència, la innocència i la vulnerabilitat inherent en qualsevol camí iniciàtic des de l'errància..
M'és igual d'on venim, on som i cap on anem. Només vull seguir despertant d'aquesta manera tan dolça al teu costat, seguir naixent als teus braços sense témer cap demà ni necessitar res més que l'ara, sentint que cada vegada que em fas una carícia o un bes, de les espatlles es van també desemmandrint les ales.
Gràcies per ser cuca de llum en el meu camí!







La meva música...