.. i mentre tot això t'escric, mig esclau del desig...

"L'amor i el desig són les ales de l'esperit de les grans proeses"
J. W. Goethe

william adolphe bouguereau night
 Véns de lluny i no saps com entrar a la ciutat d'on tems la velocitat, el soroll, el fum dels cotxes i els crits de la gent que parla fort perquè no se sent. I jo et sento, i et sento, i et sento, i en tu i amb tu em connecto a tothora, en tu i amb tu que em respons sense paraules, sense mirades, sense carícies, però amb tota la passió que passa de tu a mi per un cable fet de pols d'estels fugaços. En ell puc resseguir-hi cada desig, i pretenc arribar a tu però emmudeixo de cop.
 Sento que em sents siguis on siguis, però em tanques la porta dels teu univers. Llavors, pel mateix fil que he arribat, marxo, per tal no fer-me present allà on la porta m'és tancada. Però quan torno a la meva solitud, de nou, altra vegada sento que em crides, et sento el desig i se m'arrapa a les entranyes més secretes. Ells dos no tenen por, ni misteri ni tampoc no es comuniquen amb missatges equívocs. S'entenen sense paraules, sense preguntes, sense destí... Només les carícies parlen el mateix llenguatge. I és que de vegades, el silenci no és absolut encara que ell vulgui. Porta en el seu batec tot el que sentiments, sentits i sensacions esclata a la vegada des de dos mons regits per una mateixa estrella.



Tenim ressons tant secrets dins nostre
i massa sovint no en sabem quasi res,
pensem que anem per un camí plàcid
on tot és ben previst i res no ens corprèn,
però arriba el desig de sobte
i ens trenca els motlles dels membres i sentiments...




La meva música...