Des dels teus ulls neix el Big Bang


El part


Avui neix aquest bloc fruit de la necessitat d'expressar amb paraules allò que els meus ulls, a partir d'una nova mirada, necessiten compartir. Espero que aquest fill, el més petit de tots, trobi refugi en la vostra mirada. El part s'està produint des de fa dies, potser mesos...i no sé si anys. I com en tots els parts hi ha hagut moments en què no sabia si ho aconseguiria, moments en què només tenia ganes de riure i altres moments en què era del tot impossible controlar el plor. Sigui com sigui, qualsevol infantament és motiu d'alegria. Aquí teniu la criatura, que he vestit amb les paraules que, com l'oxitocina, van aconseguir desencadenar el part.





He conegut uns ulls tristos...uns ulls cansats de món...uns ulls d'esperit jove i abatut en la lluita. He conegut uns ulls plens d'amor per regalar, de passió, d'aventura, uns ulls amarats de força i generositat, però cansats d'estimar tant i no trobar qui els aculli tal com són, amb tota la seva complexitat...Hi he entrat - en un moment petit de la nit m'han deixat entrar i passejar-me per l'ànima que els guia - i he descobert que una música celestial es gronxava dels seus somnis de petitona... He descobert que l'armadura pesa massa, tant, que no deixa que els seus ullets preciosos i profunds s'obrin. Després m'he passejat pel calaixet dels records i he entès que la dona els ulls de la qual se m' han revelat, encara sigui capaç de somriure. Vivències precioses continuen nodrint el dia a dia de somnis bells, de somnis vells... i la música sona i els records tenyits de somni ballen pel seu interior... No m'ha deixat entrar gaire estona en els seus ulls, però sense por de quedar-m'hi atrapada -perquè de por, prop d'una mirada franca, no en sento- he buscat aquell racó on hi ha els temors de fer mal als altres si seguim els nostres desitjos. Allà he fet una descoberta: estem en el mateix camí.Després, quan ja els ullets em demanaven solitud, he sortit. I m'he sentit enormement feliç de saber que existeixen, que formen part d'un univers preciós on, encara que facin pampallugues, les estrelles estan molt ben perfilades i en cadascuna hi batega una il·lusió. I, sense demanar permís, però llegint el consentiment en el gest, t'he raptat mentre dormies. He entrat per la finestra i del bracet hem volat fins aquella estrella que brillava tant, aquella que ens cridava picant-los l'ullet contínuament. I hem ballat, i ballat, i rigut fins a caure com extasiades de tanta alegria de poder SER. Després, t'he acompanyat altra vegada a la teva cambra. T'he fet un petó a la galta i una carícia als cabells. I per fi, aquesta nit, has dormit com un àngel.

La meva música...