Aquell qui no creu en la màgia...

Aquell qui no creu en la màgia, mai no la trobarà.
Roald Dahl


    Des dels teus ulls vaig veure que hi havia el dubte. Quan un dubta, la màgia encara batega pel seu interior. Tot i que agonitza, només amb un bri d'esperança, si l'alimentem amb els somnis i la fem créixer cap a la confiança, ella mateixa tornarà a pintar la vida de colors.
  Però cal creure en la màgia... De vegades ens passa el mateix que quan érem infants i no volíem que la vida ens prengués el pèl. Ens estimàvem més saber que eren els pares qui ens omplien de regals el menjador de casa que no pas creure en la màgia dels Reis. Però la vida, mai més no tornaria a ser la mateixa. I encara que fossin ells qui ens posaven els regals, ells també sentien que estaven fent màgia...
  I tu, dolça amiga, retrobaràs el foc que escalfa el cor quan deixis anar aquesta necessitat vital de controlar-ho tot des del mil·limètric i asfixiant racionalisme. Hi ha coses que no tenen una explicació racional perquè formen part del món de les ombres xineses. I al darrere sempre hi ha l'explicació però no ens hem d'entestar en veure-la. Voler interpretar tots els senyals és una follia. La mateixa follia que voler negar-los.
   Passet a passet, com els nens quan aprenen a caminar, fins que un dia aconseguiràs aixecar el vol. Jo, de lluny, intueixo unes ales fortes i valentes, encara que ara mateix plegadetes... De vegades cal recloure's en una caixa impenetrable  i deixar que passi el temporal. Però de tant en tant, també cal obrir-la i ventilar...
  Des dels teus ulls en neix la vida, no te n'oblidis!


La meva música...