Per molts anys, oncle...

Per molts anys, oncle Miquel... Al cel, a l'infinit, a l'univers, allà on siguis, continua rient i lluitant. Records a tota la família que ja és fora. Ens cal gent com tu, Miquel... aquí ens fa molta falta. Ja saps com estem, què t'he de dir? Només et demano, si és que pots fer res, que em donis força per a continuar lluitant cada dia per la justícia, pel país, per la llengua i per l'amor en plenitud i llibertat. Sembla que poc a poc vaig aconseguint aquella llibertat interior de la que em parlaves... Tan de bo puguem seguir-ne parlant. La vida són dos dies...i jo ja n'he viscut un. Fins aviat viatger intrèpid! Ens veiem en breu!
Un petó a les estrelles!



Miquel Porter i Moix

Només un xic de força per a demà...


TOTHOM PARLA

Em ressonen les paraules.
De tanta gent que parla,
sense entendre el meu món.

Gent que s'amaga a l'ombra,
i jutja els meus actes,
i no saben ni el meu nom.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.

Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.

Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per a demà.


Quin és el misteri?


  Hi ha una teranyina misteriosa que juga a atrapar-nos. Teixida amb fil de cotó de sucre, embogeix les hores i capgira les nits de vetlla. Tot és nou, i malgrat tot, ens hi reconeixem en la nostra plenitud d'abans de perdre'ns.


 Teranyina que ens atrapes, quin és el misteri? Cap on ens vols portar?



La meva música...