TOTHOM PARLA
Em ressonen les paraules.
De tanta gent que parla,
sense entendre el meu món.
Gent que s'amaga a l'ombra,
i jutja els meus actes,
i no saben ni el meu nom.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.
Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.
Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per a demà.
sense entendre el meu món.
Gent que s'amaga a l'ombra,
i jutja els meus actes,
i no saben ni el meu nom.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.
Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per demà.
Vull sentir el sol a la cara,
el vent als cabells,
veure el dia com es desperta sobre el mar.
Buscaré els estius del planeta,
no vull cap més hivern,
només un xic de força per a demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I des de la teva mirada... Tu què veus?