Crim i càstig, Dostoievski



  Quan era estudiant vaig enamorar-me de Dostoievski. I direu... de Dostoievski? Doncs sí... Els meus amors mai no són fàcils. Ni besables. Vaig creure trobar una ànima complexa, coneixedora de l'atracció pel costat fosc irrefrenable, coneixedora de la bellesa, de l'amor, dels moviments circulars del pensament... Després de llegir l'obra completa en un estiu, entre la platja, l'ombra dels arbres i la meva habitació tancada i plena de fum, vaig decidir estudiar rus per poder-lo llegir en la seva llengua. Vaig estudiar rus i vaig rellegir les obres que m'havien impactat més. I... amb els anys... un va oblidant-se dels seus antics amors i es va trobant cada vegada més sol... Fins que un dia tal com avui, una foto fa que de sobte tornin a emergir totes aquelles agradables sensacions de no estar sol en el món.
  Dostoievski va tenir una vida turmentada. La seva addicció al joc el deixava sense ni un ral tot sovint, havent de pactar amb editorials l'escriptura de llibres que no havia ni començat.El jugador és una història colpidora i basada en esdeveniments autobiogràfics. També són grans grans l'Idiota, Els germans Karamàzov, Els dimonis, Memòries del subsòl o Apunts de la casa morta... També em va agradar molt un conte que es diu l'Etern marit i, evidentment, Les nits blanques.
  Però segons el meu parer, cap com el Crim i càstig. Ho diré amb la boca petita perquè dir això costa molt, però potser pel moment en què em va caure a les mans (joveneta i enamorada de la literatura psicològica) hi va haver un abans i un després. Els personatges, la Rússia del segle XIX, l'idealisme nietzscheà i alhora la profunda interiorització de la culpa del Raskònikov (protagonista de la novel·la)... Tot el conjunt em va produir un esclat interior. Això és com els primers amors. El Crim i càstig va ser el primer amor.
Llavors, després de llegir-lo, vaig enamorar-me de la professora de literatura russa que tenia a la universitat que en parlava. Vaig endinsar-me tant, tantíssim en l'obra, en els personatges i en l'autor que mig vaig embogir. Com passa quan un llibre és bo.
  Com si fos art de màgia he trobat dues conferències d'un professor que vaig tenir parlant de Dostoievski. Jo, si fos vosaltres, no me les perdria. 
  Aquí les teniu:
  CONFERÈNCIES DE RICARD SAN VICENTE

  Si voleu saber una mica més de Dostoievski...Recomano moltíssim aquesta biografia!

  

I pels qui no heu llegit el llibre o teniu ganes de rellegir-lo...

   Aquí teniu el llibre sencer:
   http://ocw.uca.es/file.php/34/Biblioteca/dostoiewski_fedor_-_crimen_y_castigo.pdf

La meva música...