T'espero al bosc màgic... Però necessito saber si véns.

Hi ha vegades que un mateix no troba els mots per expressar-se com voldria i llavors, màgicament, troba uns versos escrits i un dibuix que, conjugant-se els dos, aconsegueixen l'intent de fixar el moment de l'emoció pura, sense filtres. Gràcies Judith Lloret Lanasque pel dibuix i Mireia Muntané pel text!

Ja no et puc dibuixar
amb les paraules,
t’haig d’agafar el cor
amb les mans,
sentir-ne l’escalfor,
admirar-ne els colors, i
del sentiment,
palpar el brot
de la bogeria naixent.

T’espero al bosc màgic,
allà on som transparents
on la música és silenci i
el silenci és enamorament.


La meva música...