Sempre en assonant?

M'agraden molt els teus versos
els consells melosos
els batecs del teu silenci...
M'agrada el teu somriure murri
quan sents el so
dels meus desitjos
a l'ombra de la posta...
Sento el teu esclat de llum
quan des de lluny
m'encén la nit.
Però totes les rimes són
versos
silenci
ombra
lluny
nit.
I la rima és assonant.



La meva música...