Per molts anys, oncle Miquel... Al cel, a l'infinit, a l'univers, allà on siguis, continua rient i lluitant. Records a tota la família que ja és fora. Ens cal gent com tu, Miquel... aquí ens fa molta falta. Ja saps com estem, què t'he de dir? Només et demano, si és que pots fer res, que em donis força per a continuar lluitant cada dia per la justícia, pel país, per la llengua i per l'amor en plenitud i llibertat. Sembla que poc a poc vaig aconseguint aquella llibertat interior de la que em parlaves... Tan de bo puguem seguir-ne parlant. La vida són dos dies...i jo ja n'he viscut un. Fins aviat viatger intrèpid! Ens veiem en breu!
Un petó a les estrelles!
 |
| Miquel Porter i Moix |
Si te'l trobes dona-li records de temps llunyans. M'has fet venir llàgrimes als ulls.
ResponEliminaBon record i homenatge, però... no vull que us veieu en breu!!
ResponEliminaMilers de petons, Montse!