Tempus fugit

Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus singula dum capti cincumvectamur amore. Virgili
Mentrestant fuig, fuig el temps irremeiablement mentre nosaltres arribem tard, atrapats per l’amor envers els detalls.

Encara escoltes música quan l'amor es mor,

és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s'apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d'escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca, 

mentre prove de respirar i la solitud m'ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.

Salvador Iborra Mallol

Música per escoltar amb els altaveus al màxim!