Tot és gris... No hi ha besada, ni somni, ni esperança. Els ulls se m'han cobert de boira. Enyor de futur, d'un futur castrat per l'ambivalència, la por i la desconfiança. El temps que passa s'encarrega de tallar de soca-rel qualsevol pensament de transcendir la mirada. Desert erràtic. Sempre. Des del mai. L'error és repetit... Infravalorar la por de l'altre, por de mi, por de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I des de la teva mirada... Tu què veus?