Ombres...


S'ha fet de nit i, com sempre, les ombres juguen a fet i amagar a les parets blanques de casa...

Tothom dorm...Només el respirar profund i els somnis secrets de cadascú vetllen les ombres...

I elles s'instal·len sempre en el temut i solitari silenci de la nit...





2 comentaris:

  1. Em miro fixament l'ombra i veig que batega... Potser té cos i vida pròpia... O només és un miratge de la nit que ha traspassat el temps i encara la veig ara que ja és de dia (o alemnys m'ho sembla), si hi ha una ombra és que hi ha una llum que l'engendra, la pareix, la dibuixa, li dóna vida. De vegades prenc cafè amb una ombra... i ens comentem de tu a tu. Ella hi posa els seus punts suspensius i jo l'acompanyo amb els meus... De vegades l'ombra veteix de nit, i una flama li il·lumina els llavis, la seva mirada és una celístia, brindem amb vi de silenci. La carícia mai no traspassa la paret, potser també sóc una ombra...

    Des del far sense ombra però amb núvols.
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...Vivim de mort i no ens és grat
      morim d'amor i no s'hi pensa...
      Carles Riba

      Les ombres que es dibuixen cada nit a les parets de casa han après a parlar aquesta nit i m'han dit coses molt boniques. M'han fet una carícia als cabells i en el seu tacte he sentit que necessiten traspassar el món dels somnis... Però són ombres i per més que jo m'entesti en pintar-les de colors, la seva naturalesa no pot canviar si elles mateixes no traspassen la barrera de la nit.
      Entra una punta de llum per una escletxa que els dóna la vida i la paraula... Que no s'apagui!

      Elimina

I des de la teva mirada... Tu què veus?

La meva música...