Foc. Fum. Plou. LLUM!

Foc...
Com si el terreny estigués vulnerable fins i tot sense guspira sento cremar les meves fulles seques, les arrels que fa temps que no beuen, terra erma i de secà. 
Foc...
Sense compassió comença a prendre arrossegant el meu jo cap a les brases més roents. Foc. 
Vermell i decidit avança fins el cervell i el gronxa amunt i avall tot desfent-lo.
Foc...
Il•luminant amb tarongina per les esquerdes del meu pit el moviment dels arbres, bressolat pel vent que s'arremolina.



Fum...
Comença a menjar-se tot l'oxigen boscà.
Fum... 
Comença a enterbolir-me els pensament, deixant de mil tonalitats de grisos les ombres fidels. 
Fum. 
Ofec a flor de pell que es dibuixa des del centre del pit i s'estén per tots els porus de les meves nits fosques difuminant-me... 
Fum...
Esclat encegador que obliga a tancar els ulls, respirar fluix, concentrar equilibris i confiar. Confiar que tot continua essent allà on era. Confiar que el fum marxarà i ens deixarà veure allò com ho vèiem abans, sense que fos confiança sinó obvietat...



Plou... 
Aigua que omple de vida el paisatge trist. 
Plou...
I la vida és de dia i també ho és de nit. 
Plou... 
I la lluna de plata m'abriga del fred. 
Plou... 
I les flors més silvestres ja no tenen set.



Llum... 
Amb corona de plata m'arriba el nou cant. 
Llum... 
Que em regala unes ales per sortir volant.
Llum... 
Sense por ni recança que hi ha més enllà. 
Llum... 
Neix una balança que no pesa el demà.



(Si necessiteu respirar... Cliqueu aquí: http://www.calidos.cat/panorames/fagedadenjorda/index.html)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I des de la teva mirada... Tu què veus?

La meva música...