El més difícil, doncs, és sobreviure...

Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d'aquesta teva absència, se'm revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo i amb la mirada clara dels qui estimen sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol

TORNA AVIAT

Si tu no hi ets les coses no van bé
i no em serveix obrir el llum.
Vaig a les fosques, trencant les ombres
que et vas deixar pel meu pis buit...

Surto al carrer amb ulls de gos perdut,
busco en tothom un altre tu.

Demano auxili, sense fortuna,
que cadascú va amb cadascú...

Torna aviat...
Saps que l’amor no té un altre camí
que l’alfabet dels teus dits
per arribar fins a mi.

Torna aviat.
No saps que el sol se’m dóna només pel teu cor
i no tinc més escalfor
que el bategar del teus cos.
I mentre vaig dibuixant nostàlgics horitzons
amb els colors del meu record... Et recordo.

Que sense tu les coses no em van bé
i el món que visc no és el meu món,
ni amics, ni feina, on amagar el meu cor,
ni cap demà que esperi obert...

Passa el cavall pels carrers de la sang
i sé que em vol fer el seu genet.
Demano auxili, sense fortuna,
que cadascú va amb cadascú.

Torna aviat...