La meva solitud i jo hem pactat no tornar a pensar en tu. Quan ella i jo estem ben soles, tot està endreçat i polit. Ens sobra sempre temps per fer qualsevol cosa; les capsetes dels records, col·leccionades; les prestatgeries, amb els llibres ben arrenglerats; la nevera, ben lluent... Tenim temps, fins i tot, de veure totes les pel·lícules de vídeo més d'una vegada.
Quan ella i jo arribem a entendre'ns, quan aconseguim dormir vuit hores i fer els tres àpats de rigor, quan ens pentinem amb la clenxa ben feta, ens vestim amb roba neta i planxada, i ja podem posar per al reportatge fotogràfic del nostre enllaç, arriba qualsevol referència de tu i hem de tornar a començar. Ella sempre s'enfada. I amb raó. Quan ens retrobem li torno a jurar fidelitat eterna, però sense adonar-me'n caic en la en la temptació altra vegada de pensar-te...
La meva solitud i jo, per autoprescripció facultativa, hem decidit unànimement
deixar de pensar en tu: cada cinc minuts
esborrar-te de la memòria definitivament: cada deu
i resar per tu cada quart d'hora.
I si això falla, trucar-vos a tu i la teva solitud i anar a fer una copa totes quatre.
Quan ella i jo arribem a entendre'ns, quan aconseguim dormir vuit hores i fer els tres àpats de rigor, quan ens pentinem amb la clenxa ben feta, ens vestim amb roba neta i planxada, i ja podem posar per al reportatge fotogràfic del nostre enllaç, arriba qualsevol referència de tu i hem de tornar a començar. Ella sempre s'enfada. I amb raó. Quan ens retrobem li torno a jurar fidelitat eterna, però sense adonar-me'n caic en la en la temptació altra vegada de pensar-te...
La meva solitud i jo, per autoprescripció facultativa, hem decidit unànimement
deixar de pensar en tu: cada cinc minuts
esborrar-te de la memòria definitivament: cada deu
i resar per tu cada quart d'hora.
I si això falla, trucar-vos a tu i la teva solitud i anar a fer una copa totes quatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I des de la teva mirada... Tu què veus?