El nostre amor no sap
travessar l’ombra, el mur dels somnis,
i arribar a l’arbre, a la petjada,
... al petit rierol que encara canta
des del primer record.

Quina alba tremolosa de paraules
que mai no seran dites
ve avui a visitar-me?

Les mateixes banderes
que enlairen els meus ulls
m’han fet una mortalla.

Por de la vida i de la mort:
l’amor ens esperava.
JOAN VERGÉS


1 comentari:

I des de la teva mirada... Tu què veus?

La meva música...