Ets de color blau. I aquest color blau se m'emporta a cada segon cap a l'infinit. Amb tu res no és finit... com el mar, com el cel... Ni estàtic. Ni definit. Ets aigua fresca que dorm en el núvol que la reté per quan el sol hagi escalfat massa la terra..
És nen el mar. O és la mar? És nen el cel? O és la capa celestial?
Amb tu tot és blau.
I aquesta blavor crea un paisatge desconegut, sense confins ni dreceres... tot és camí frondós, aventura difuminada on l'inconscient col·lectiu pot emergir sense la raó, ni l'ortodòxia, ni la presó del cos arrelat i encadenat. En tu i amb tu tot és circular, no hi ha cruïlles.
Veus l'infinit dins el blau de la nostra abraçada?
I veig bellesa i l' infinit i vides entrellaçades...
ResponEliminaMercè, tens una mirada ben clara...
EliminaGràcies per veure més enllà de l'arbre... Hi ha tot un bosc!
Quatre interrogants... Una abraçada sense condicions. Un poema a cau d'orella...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
T'ha arribat el xiuxiueig del somni?
EliminaLes preguntes són sempre la clau del moviment. No hi ha mai respostes, només remor...
Una abraçada ben blava a un cor ben blau.