"El record és l'únic paradís del qual no podem ser expulsats.
Johann Paul Friedrich Richter"
Johann Paul Friedrich Richter"
T’anomeno tristesa
T’anomeno tristesa
i potser ets una
dolça
claror d’infant
que encara
m’acompanya.
T’anomeno record
i potser ets un
paisatge
que ja neix somiat
i sóc jo qui
m’esfullo,
verd d’aquells
arbres,
consol del primer
amor.
Tan fàcil és morir
com adormir-se a
l’alba
amb pluja i llum a
dins
ara que començàvem
a mirar-nos als
ulls.
Joan Vergés
Un poema del Mestre, és difícil comentar-lo, si més no, fa respecte... M'agrada, potser perquè m'acompanya la flor de la tristesa, que té uns pètals bellissims.
ResponEliminaDes del far sense anomenar...
onatge
El poema acompanya la teva tristesa... Els teus mots acompanyen la meva...
EliminaQue el dia sigui bo.
Un petó